És una edificació molt transformada ja que va ser reconstruïda de nou al segle XIX i només queda un absis i un mur de ponent de finals del segle XII, que, pel canvi d’orientació del nou edifici, en sentit transversal a la primitiva construcció, es troben al pati de la Casa Gran.
L’absis és de planta semicircular, murs llisos i sense cap mena de decoració. El mur frontal o de ponent és ben aparellat. A la part superior, s’hi observa un finestral de doble esqueixada rematat amb un arc de mig punt.